Les dificultats d'aprenentatge han constituït en els darrers temps un augment considerable, per la qual cosa és important conèixer-ne i analitzar-ne les causes, per així poder establir un diagnòstic, tractament on es pensi la problemàtica i se'n defineixi l'abordatge psicoeducatiu.

La intervenció reeducativa parteix de la concepció que el nen i l'adolescent aprèn com un subjecte integral que posa en marxa els seus recursos físics, intel·lectuals i emocionals per assolir una integració millor de les funcions bàsiques per a l'aprenentatge.

El seu objectiu és millorar la relació que tenen els nens o adolescents amb el procés d'aprenentatge, a través d'identificar els símptomes, estimular estimular habilitats i capacitats cognitives com atenció, memòria, orientació espacial i temporal, llenguatge, raonament, planificació i flexibilitat cognitiva, percepció , entre d'altres, i desenvolupar estratègies per aconseguir un bon desenvolupament, un bon rendiment acadèmic i una adequada adaptació escolar social dels nens i adolescents.

Cal considerar que les dificultats escolars no només afecta la vida educativa, sinó també altres àrees de la seva vida com ser l'emocional, afectiva, valorativa, social, conductual, etc.

L'atenció psicopedagògica dirigida atén les problemàtiques següents:

• Trastorn per Dèficit d'Atenció amb Hiperactivitat o sense. (TDAH)
• Dislèxia, Discalculia, Disgrafies, Disortografia, etc.
• Trastorn Específic del Llenguatge.
• Trastorn de l'Espectre Autista. (TEA)
• Altes capacitats
• Trastorns del desenvolupament (retards maduratius).
• Trastorns psicomotors (problemes de lateralitat, retards motors, etc).
• Trastorns perceptius, de memòria i datenció.
• Dèficit intel·lectual